El meu concepte de TIC

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), des del meu punt de vista, considero que fan referència a totes aquelles tecnologies que permeten la comunicació, com per exemple la radio, la televisió i la telefonia mòbil, i a totes aquelles tecnologies de la informació, és a dir, les que permeten la digitalització de les informacions, de continguts... la informàtica en tot el seu conjunt.

Les TIC permeten processar, emmagatzemar, sintetitzar, recuperar i presentar informació de moltes maneres, fàcil, ràpid i eficaçment. Aquests recursos i suports van evolucionant amb el pas del temps i cada vegada més ràpidament, presentant nous instruments que fan la nostra vida més còmode i fàcil. El fet que les TIC vagin evolucionant es relaciona directament amb la societat, ja que la tecnologia s’adapta a les necessitats de la societat i aquesta es condiciona amb els seus avenços i, per tant, l´ús de les TIC representa un canvi en la societat que afecta, sobretot, a l’educació, a les relacions interpersonals i a la forma de difondre i genera coneixements.

Doncs, considero que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és un concepte molt general que fa referència bàsicament a tots aquells mitjans tecnològics o informàtics que permeten processar i difondre tot tipus d’informació i que, actualment, s’han de considerar una prioritat, ja que aquest conjunt de tecnologies ha produït un “brutal” canvi que està experimentant la nostra societat i ha estat uns dels majors factors de transformació d’avui dia.

El paper de la meva escola en la meva preparació per a la SIC

L’escola a la qual vaig assistir durant tota l’etapa Infantil i Primària utilitzava diferents TIC, entenent “TIC” com a totes aquelles tecnologies que permeten el tractament i la transmissió de la informació i de la comunicació.

En comparació a la penetració de la tecnologia avui dia en anys anterior, evidentment, ha evolucionat molt. La meva escola disposava d’un número molt reduït de TICs (tecnologies de la informació i la comunicació) en comparació a les escoles actuals, tot i així, considero que de totes aquelles tecnologies que disposava les amortitzava al màxim possible i en feia un bon ús educatiu.

Actualment la majoria dels alumnes disposen de tecnologia i tenen un gran accés tant a les escoles com a les seves llars de manera no limitada i d’usos molt diferents. En la meva època els ordinadors, per exemple, era una novetat molt recent i, per tant, els nostres professors ens van descobrir aquests instruments que per nosaltres eren totalment desconeguts.

Tal i com he comentat anteriorment, l’escola disposava de pocs recursos tecnològics però els suficients en relació al context on ens trobàvem, on la tecnologia no estava tant endinsada a les nostres vides ni era una necessitat per la societat com avui dia. Però, haig de donar gràcies a l’escola pel primer contacte que ens va oferir amb les tecnologies d’aquell moment, sobretot, amb els ordinadors. Tot i que es pot creure que les escoles ens han alfabetitzat poc i que no han aprofundit tant com podien, considero que en aquell moment era una novetat tant per nosaltres com pels professors i tot el que ara creiem que el que ens van ensenyar era molt bàsic, abans era molt més del que un professor/a ens podia ensenyar i, doncs, gràcies a l’escola molts de nosaltres hem sabut funcionar molt més ràpidament i fàcilment els ordinadors, en aquest cas perquè personalment vaig utilitzar abans els ordinadors de l’escola que els de casa meva.

Tot allò que aprenia a l’escola llavors ho aplicava a casa meva, des del funcionament del Word o del Paint fins a les pàgines webs com l’xtec.cat o l’edu365.cat, ja que si no hagués estat per l’escola molts aspectes educatius i de funcionament ningú m’ho hagués ensenyat, ja que en vaig arribar a saber molt més jo que els meus pares perquè ells si que no van rebre cap tipus d’alfabetització digital a l’escola.  

En comparació de l’alfabetització digital que jo vaig rebre amb la dels infants d’avui dia, és evident que s’alfabetitzen de manera diferent perquè tots ja parteixen d’un nivell mínim de coneixement d’aquestes tecnologies, ja sigui pels seus pares, pels seus germans, amics... I, per tant, l’educació i la incorporació d’aquestes tecnologies a l’escola és molt diferent i, fins i tot, considero que pot arribar a ser molt més complicat pels professors educar-los mitjançant aquests nous recursos ja que, tal i com he comentat anteriorment, els alumnes ja ho coneixen i saben que es poden utilitzar per moltes més coses que l’escola proporciona i, els professors, s’han de saber adaptar a les necessitats i els interessos.

Personalment, considero que la meva escola m’ha ensenyat tot allò necessari per a poder viure en la societat d’avui dia, una societat condicionada pels canvis que sorgeixen cada cop més ràpids en relació a la tecnologia (SIC). Vaig adquirir aquelles competències digitals relacionades amb la capacitació digital instrumental, comunicativa i en la cerca d’informació i, per tant, l’escola, en aquest sentit ens va proporcionar tots aquells coneixements necessaris que en un futur molt proper hauríem de saber i aplicar. Potser nosaltres com a professors/es d’aquí uns anys no podrem introduir ni descobrir als nostres alumnes nous instruments que sorgeixin al mercat, però si els podrem atorgar un ús diferent i ensenyar que a través d’aquests instruments no només se’n pot fer un ús d’entreteniment i lúdic, sinó que pot facilitar molt l’estudi.

Primeres sessions

Al llarg de les sessions realitzades fins avui, he adquirit nous coneixements teòrics que no coneixia com, per exemple, què és una imatge i les seves característiques. També, el fet de plasmar els coneixements adquirits en la pràctica, permet interioritzar-los encara més i fer un aprenentatge significatiu, a més de conèixer el funcionament bàsic dels nous programes. A part d’assimilar nous coneixements també he pogut reflexionar sobre diferents temes que anteriorment no havia fet mai, com és el cas del gran impacte que produeix la tecnologia a la nostra societat (TIC), sobretot en l’àmbit educatiu.

Actualment estem vivint en una societat canviant, innovadora, amb nous sistemes que permeten fer la vida més còmoda i senzilla i, a més, en comparació a uns anys enrere posseïm molta informació al nostre abast que, fins i tot, és excessiva. Aquesta societat canviant i complexa afecta, evidentment, a l’àmbit educatiu. Penso que la incorporació de les noves tecnologies a la societat ha provocat un canvi molt brusc en les vides de les persones, un canvi positiu però que alhora considero que també ha estat negatiu, ja que en moltes ocasions no se’n fa un ús adequat.

La tecnologia pràcticament la podem trobar a totes les cases, a l’abast de tothom i cada vegada amb més quantitat. Tal i com he comentat anteriorment, les tecnologies han afectat a l’educació i a les famílies de manera positiva però també negativa. Molts dels infants es perden “moltes coses” de la seva edat, com per exemple, deixen d’anar al parc al sortir de l’escola per anar a jugar a un joc a l’ordinador o a mirar la televisió. Tanmateix, la família en aquest aspecte considero que adquireix un paper fonamental per part del control, de la implicació que haurien de tenir amb els infants i de l’oferiment o no d’aquests recursos i suports tecnològics. Tan les escoles com les famílies han d’utilitzar les tecnologies per fins educatius, captant l’atenció i motivació dels seus fills-alumnes.

En l’àmbit educatiu hem de saber educar connectant el que els infants realitzen a la classe amb el que realitzen fora d’ella, és a dir, en el seu entorn familiar i, per tant, això suposa adaptar-nos als nous canvis tecnològics. Un dels factors positius que aporta la tecnologia a les escoles és que pot afavorir en molts aspectes, com per exemple, augmentar la col·laboració, fer més amena les classes, fomentar el treball en equip, etc.

Pel que fa als professors, per a que aquests es considerin Competents Digitals (aspecte treballat a classe), considero que ha de saber utilitzar la tecnologia per a complementar la seva tasca educativa, per tant, requereix que conegui els instruments i recursos per treure’n el màxim profit possible i fer-ne un bon ús, connectant la tecnologia amb les famílies per a que aquestes no estiguin desplaçades de la tasca educativa. Però, en aquest sentit, penso que el professor ha de saber i ha de preveure quin és el coneixement dels seus alumnes respecte aquestes tecnologies utilitzades, ja que no tots es situen en el mateix nivell i ha de partir d’un punt mig. Doncs, considero que actualment i dins del complex context en el que vivim, els professors han de saber buscar/trobar l’equilibri de l’ús de la tecnologia, sempre i quan la tecnologia millori la tasca educativa i les capacitats i desenvolupament dels infants, per tant, cal justificar el per què de l’ús de la tecnologia a l’aula.

En conclusió, opino que la tecnologia s’hauria d’introduir a les pràctiques educatives sempre i quan millorin els aprenentatges, augmentin la productivitat i efectivitat d’aquests i, a més, millorin la funció de la professora. 

Presentació

Benvinguts!

Em dic Judith Pocurull Serra, sóc estudiant de segon d'Educació Infantil a la Universitat de Barcelona i formo part del grup 2B de l'assignatura "Alfabetització digital".

Anys enrere he utilitzat els Blogs en vàries ocasions però cap com en aquesta, de reflexió constant sobre l'assignatura i sobre tots aquells aprenentatges adquirits al llarg del primer semestre del crus. Espero, doncs, assolir l'objectiu i la funció d'aquest Blog.

Cada setmana crearé una nova entrada per poder plasmar tots els coneixements adquirits durant les dues sessions a la setmana, per poder reflexionar sobre aquests i valorar què he après, si tinc dubtes o si hi ha algun aspecte que no m'ha quedat clar.