El paper de la meva escola en la meva preparació per a la SIC

L’escola a la qual vaig assistir durant tota l’etapa Infantil i Primària utilitzava diferents TIC, entenent “TIC” com a totes aquelles tecnologies que permeten el tractament i la transmissió de la informació i de la comunicació.

En comparació a la penetració de la tecnologia avui dia en anys anterior, evidentment, ha evolucionat molt. La meva escola disposava d’un número molt reduït de TICs (tecnologies de la informació i la comunicació) en comparació a les escoles actuals, tot i així, considero que de totes aquelles tecnologies que disposava les amortitzava al màxim possible i en feia un bon ús educatiu.

Actualment la majoria dels alumnes disposen de tecnologia i tenen un gran accés tant a les escoles com a les seves llars de manera no limitada i d’usos molt diferents. En la meva època els ordinadors, per exemple, era una novetat molt recent i, per tant, els nostres professors ens van descobrir aquests instruments que per nosaltres eren totalment desconeguts.

Tal i com he comentat anteriorment, l’escola disposava de pocs recursos tecnològics però els suficients en relació al context on ens trobàvem, on la tecnologia no estava tant endinsada a les nostres vides ni era una necessitat per la societat com avui dia. Però, haig de donar gràcies a l’escola pel primer contacte que ens va oferir amb les tecnologies d’aquell moment, sobretot, amb els ordinadors. Tot i que es pot creure que les escoles ens han alfabetitzat poc i que no han aprofundit tant com podien, considero que en aquell moment era una novetat tant per nosaltres com pels professors i tot el que ara creiem que el que ens van ensenyar era molt bàsic, abans era molt més del que un professor/a ens podia ensenyar i, doncs, gràcies a l’escola molts de nosaltres hem sabut funcionar molt més ràpidament i fàcilment els ordinadors, en aquest cas perquè personalment vaig utilitzar abans els ordinadors de l’escola que els de casa meva.

Tot allò que aprenia a l’escola llavors ho aplicava a casa meva, des del funcionament del Word o del Paint fins a les pàgines webs com l’xtec.cat o l’edu365.cat, ja que si no hagués estat per l’escola molts aspectes educatius i de funcionament ningú m’ho hagués ensenyat, ja que en vaig arribar a saber molt més jo que els meus pares perquè ells si que no van rebre cap tipus d’alfabetització digital a l’escola.  

En comparació de l’alfabetització digital que jo vaig rebre amb la dels infants d’avui dia, és evident que s’alfabetitzen de manera diferent perquè tots ja parteixen d’un nivell mínim de coneixement d’aquestes tecnologies, ja sigui pels seus pares, pels seus germans, amics... I, per tant, l’educació i la incorporació d’aquestes tecnologies a l’escola és molt diferent i, fins i tot, considero que pot arribar a ser molt més complicat pels professors educar-los mitjançant aquests nous recursos ja que, tal i com he comentat anteriorment, els alumnes ja ho coneixen i saben que es poden utilitzar per moltes més coses que l’escola proporciona i, els professors, s’han de saber adaptar a les necessitats i els interessos.

Personalment, considero que la meva escola m’ha ensenyat tot allò necessari per a poder viure en la societat d’avui dia, una societat condicionada pels canvis que sorgeixen cada cop més ràpids en relació a la tecnologia (SIC). Vaig adquirir aquelles competències digitals relacionades amb la capacitació digital instrumental, comunicativa i en la cerca d’informació i, per tant, l’escola, en aquest sentit ens va proporcionar tots aquells coneixements necessaris que en un futur molt proper hauríem de saber i aplicar. Potser nosaltres com a professors/es d’aquí uns anys no podrem introduir ni descobrir als nostres alumnes nous instruments que sorgeixin al mercat, però si els podrem atorgar un ús diferent i ensenyar que a través d’aquests instruments no només se’n pot fer un ús d’entreteniment i lúdic, sinó que pot facilitar molt l’estudi.