LA IMPORTÀNCIA DELS COLORS

Ja fa uns dies amb la Júlia vam començar el tema sobre el color i el seu tractament digital i, per acabar de complementar les explicacions ens va ensenyar un vídeo relacionat amb els continguts tractats (http://www.tv3.cat/videos/226942187/La-importancia-dels-colors)

Es tracta d’un episodi anomenat “La importància dels colors” dedicat a un home a la recerca del color, obsessionat per colorejar" tot el que l'envolta, des de fets històrics fins a sentiments o territoris. El protagonista del document és Neil Harbisson, un home que té acromatòpsia, una condició que fa que la seva visió només sigui en blanc i negre.  

Conec persones del meu voltant que tenen petits problemes per distingir certs colors com el cas dels daltònics, però em va sorprendre molt el cas del noi del vídeo, que veu el seu dia a dia en escala de grisos.  

Després de visionar una part del vídeo a la classe el vaig tornar a mirar sencer i amb més atenció a casa meva, perquè el vaig trobar molt interessant pel fet que mai m’havia plantejat com d’important són els colors en les nostres vides, com ens condicionen, com ens fan canviar la manera de veure i sentir les coses... En aquest sentit, el vídeo transmet la idea de que els humans sempre hem perseguit el color i, actualment, encara s’utilitzen i representen molt més dins la nostra societat.

Realment la presència del color en tots els aspectes de les nostres vides és summament central, tot gira al voltant d’aquests. El color té importància en diversos sentits: ens permet expressar estats d'ànim, ens permet donar-nos a conèixer i assenyalar la nostra identitat, serveixen per distingir les nostres pertinences d’unes altres, serveixen per comunicar a través de la nostra vestimenta, entre d’altres. Els colors són un pilar fonamental en les nostres vides i, sobretot, a la societat i penso que encara que no en siguem conscients, les persones tenen molt present els colors i els associem ràpidament amb certs elements.

Actualment cada vegada es popularitza més la idea que cada color té un significat, és a dir, que cada color representa alguna cosa específica i serveix per a una determinada funció, aspecte condicionat per la societat. Per tant, conèixer els colors que utilitzem és vital en nombroses activitats de la nostra vida quotidiana. Un exemple clar és en el que fa a la nostra vestimenta: els colors foscos i opacs solen relacionar-se amb estats d'ànim negatius així com també amb èpoques de l' any més hivernals i fredes. Els colors vius, forts i brillosos solen estar relacionats amb estats d'ànim més alegres com també amb èpoques de l' any més càlides. Aquest tipus de combinacions de colors han estat establertes per la societat a mesura que es va agafant més importància del color i del seu ús. En canvi, si una persona vesteix amb un mitjó de cada color ja serà criticat, objecte de burla o observat al passejar pel carrer.

A més, el color serveix per distingir la nostra identitat de la dels altres i això és especialment significatiu en el món corporatiu: es recomana que cada empresa, cada producte compti amb el seu propi logotip i color especialment escollit per representar millor el que s'intenta vendre. Aquest és el treball central dels dissenyadors gràfics, que busquen transmetre no només a través de missatges sinó també de la combinació de colors una idea clara i concisa .

Però realment el color l’hem de considerar molt important pel que fa a les petites coses de la vida, de la quotidianitat. En el vídeo es planteja la qüestió que si algun dia et triessin els colors de la teva vida, quin és el que més trobaries a faltar. És una pregunta que mai ningú me l’havia plantejat, ni jo mateixa i la veritat és que hi he estat rumiant i reflexionant molt i crec que seria el groc. Considero que és un color molt alegre, enèrgic i que transmet tranquil·litat, serenitat, calidesa, passió... Un color que t’alegra en veure’l i a mi, personalment, em pot condicionar els estats d’ànim.

CREACIÓ DEL TEU PROPI ESPAI MOODLE

La passada sessió realitzada amb el Miquel Colomer va ser molt interessant i fructífera, vam aprendre a crear un Moodle personal i a personalitzar-lo al nostre gust!

La pàgina web dedicada a aquest espai virtual personal de cada una de nosaltres es troba a http://ad1314.milaulas.com, on un cop et registres amb el teu usuari i contrasenya que escullis, ja pots gaudir del teu propi recurs digital.

Em va semblar una activitat molt interessant perquè, per una banda, coneixes i aprens com els professors tant de la Univesitat com els d’estudis anteriors (en el meu cas la ESO i el batxillerat) utilitzen aquest tipus d’espai Moodle per comunicar-se amb nosaltres i, per altra banda, t’adones que realment és més últim del que ens podem imaginar.

En primer lloc, permet interactuar amb els teus professors/es i companys/es a través d’Internet, facilitat d’aquesta manera les tasques a realitzar, la comunicació, les notícies i novetats més importants que t’influeixen, el calendari acadèmic, etc.

Però, en segon lloc, el fet de crear el nostre propi espai Moodle dedicat a l’educació Infantil com a futures mestres, implica que, aquest espai l’utilitzaran les famílies i no directament els infants, ja que sempre necessitaran tenir una persona que els ajudi a utilitzar-lo, evidentment, si parlem d’infants de 3 a 6 anys. Doncs, personalment, t’adones que gràcies a aquest espai les famílies podran participar més en l’educació dels seus fills/es, s’implicaran i s’interessaran molt més ja que podran observar tot allò que realitzen a l’aula, així com també podran visionar les fotografies, vídeos, activitats, etc. Amb els seus infants a les seves llars, per tant, hi ha una implicació directe entre escola-família, un vincle molt important que cal establir i que aquest recurs digital t’ho ofereix, sempre i quan s’utilitzi de manera eficaç i útil.

En el nostre cas, en aquest espai Moodle haurem d’interactuar amb les nostres companyes, participant en els seus debats, activitats, tasques per a realitzar, etc. Però sempre pensant que tot allò que adjuntem al Moodle és dedicat als infants, per tant, adequat i adient al nivell dels infants. Una de les tasques que hem de realitzar en el nostre “curs”, és afegir un tema de debat, crear activitats relacionades amb el JClic creat anteriorment, afegir etiquetes i pàgines webs d’interès, etc. Amb l’objectiu de saber com funciona, comunicar-te d’una forma que no ens és habitual i, d’aquesta manera, tenir en compte aquest recurs per a un futur proper com a docents. 

RECURSOS TIC ESCOLLITS

En la última sessió d’avui dedicada a les exposicions sobre el recurs TIC escollit, el grup que més m’ha agradat ha estat el de la Raquel, la Patricia i la Tatiana ja que el seu recurs m’ha semblat molt útil, eficaç i productiu.

Es tracta d’un recurs dedicat a l’aprenentatge de la lectoescriptura però que no té un títol en concret, tot i així, el podem trobar a la següent pàgina web:

http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2007/aprendizaje_lectoescritura/guias/guia_alumnado.pdf

El que més m’ha sobtat és que és un recurs no només pels infants, sinó també adreçat de la mateixa manera a les famílies i als professors/es, ja que ofereix una guia de les activitats de la pàgina web i unes instruccions sobre què cal fer en cada cas.

A més, un altre punt positiu per aquest recurs és que no requereix la necessitat de connexió a Internet, ja que ofereix la possibilitat de descarregar-te el programa i, a més, de descarregar-te les instruccions i guia pels professors/es o pares/mares en format PDF. A partir d’aquestes instruccions el docent té un suport en què centrar-se i, a més, li permet diferents usos i poder innovar en qualsevol activitat. Considero, doncs, que es tracta d’un recurs molt interessant d’utilitzar a través d’una pissarra digital per a que tots els infants visionin les activitats al mateix moment i puguin ser partícips del mateix aprenentatge i, al mateix temps, ser actius.

A més, a part de totes les activitats que es poden realitzar a través d’un suport digital, ja sigui un ordinador, pissarra digital... també ofereix activitats de continuació, és a dir, un ventall d’exercicis per imprimir a més dels de la pàgina web que serveixen per completar les activitats realitzades, com per exemple fitxes, dibuixos, etc. Per tant, un acompanyament que en molts casos és molt útil per poder aprendre de maneres diferents però alhora entretingudes i divertides pels infants.

Un aspecte negatiu seria que el recurs només s’ofereix en castellà i no hi ha possibilitat de canviar d’idioma, però a part d’aquest petit punt dèbil és un recurs molt complet que ofereix un aprenentatge divers i divertit.

A més, les diferents activitats canvien la seva aparença cada cop que les tornes a realitzar, permetent que no siguin exercicis monòtons ni repetitius. Així doncs, es tracta d’un recurs adaptat al nivell dels infants i, a més, inclou un suport per a aquells agents que acompanyen l’aprenentatge dels infants, els professors/es i les famílies.

RECURSOS TIC ESCOLLITS

De la següent sessió dedicada a les exposicions, un altre dels recursos TIC que han exposat les meves companyes i que m’ha agradat molt ha estat el de la Marta, Núria, Patricia i Laura: Storybird. Es tracta d’un recurs que mai n’havia sentit a parlar i tracta sobre crear, llegir i compartir històries visuals, és a dir, dins d’aquest recurs pots, per una banda, formar la teva pròpia història o conte i compartir-la per a què tothom la pugui gaudir o, per altra banda, llegir-ne d’altres autors que les hagin compartit.

Un dels aspectes que m’ha cridat molt l’atenció és el fet de poder crear històries visuals en molts pocs segons, ja que ofereix un ampli ventall d’il·lustracions i imatges que tu pots escollir i adaptar-les a la teva pròpia història.

Sempre he considerat que el conte és un dels recursos que més s’haurien d’utilitzar al llarg de l’aprenentatge durant l’educació infantil, ja que és una eina que et permet ensenyar molts continguts d’una manera molt amena, divertida i que agrada i crida l’atenció als infants. L’aprenentatge només serà aprenentatge significatiu si aquells qui el realitzen el gaudeixen i, concretament aquest recurs, ho permet.

Tanmateix, atribueixo uns punts dèbils a aquest recurs: es tracta d’una pàgina web, per tant, necessita la connexió a Internet a tot moment. També, el recurs està amb anglès i no ofereix la possibilitat de canviar d’idioma i, a més, tampoc ofereix àudio i considero que seria una molt bona eina, ja que si es tracta de contes visuals i vinculats a un suport digital, l’àudio també és fonamental per acabar de completar els contes. Per últim, aquest recurs no et permet incorporar les teves pròpies imatges per a crear històries, a no ser que siguis un autor pròpiament dit.

Tot i observar aquests punts dèbils, considero que no són tant negatius com per treure-li valor al recurs, ja que és un molt bon suport per al docent que facilita la seva tasca com a docent i, a més, ajuda a l’aprenentatge dels seus infants d’una manera amena i divertida i, per tant, facilita el seu aprenentatge significatiu.

RECURSOS TIC ESCOLLITS

Fa unes setmanes la Nati ens va encarregar una tasca a realitzar: cada grup havia de cercar i escollir un recurs TIC adequat pels docents i pels infants de cicle infantil.

El nostre grup, compost per la Beatriz Estrada, l’Eva Blancher i jo, vam escollir “El món per un forat”. Es tracta d’un recurs que es troba dins de la pàgina web edu365.cat i que ofereix un recull d’imatges, dibuixos, fotografies, vídeos, etc. Pensats per ser transmets i visionats a través d’Internet.

Les dues últimes sessions les hem dedicat a realitzar exposicions de cada grup per mostrar a la resta de la classe el seu recurs escollit. Es tracta d’exposicions breus que, a trets generals, s’havia de justificar el per què s’ha escollit aquell recurs i no un altre i explicar l’ús docent que se li atribueix, mitjançant un suport visual com un ppt, prezi, etc.

Pel que fa als recursos que les meves companyes han escollit, els he trobat molt interessants i atractius per a utilitzar com a futura docent, algun més que d’altres, però en general els considero adients i útils.

Tal i com he comentat, hi ha alguns recursos TIC que m’han cridat molt l’atenció a diferència d’altres, i un d’aquests ha estat el recurs escollit pel grup de la Lorena, Natalia i Imma: Pelayo y su pandilla. El mundo de las sensaciones.

El nom de “Pelayo y su pandilla” em sonava i algun cop ja n’havia sentit a parlar però mai hi vaig parar atenció fins que les meves companyes ens ho han presentat. Es tracta d’un recurs introduït per un nen que es diu Pelayo dedicat als cinc sentits. La pàgina web es divideix en varies àrees i cada una ofereix diferents jocs i continguts, sempre acompanyat d’una veu que t’ho explica i llegeix, aspecte que m’agrada molt i que considero essencial per l’etapa d’infantil, sobretot pels més petits.

Un dels aspectes que m’ha agradat molt i que penso personalment, és que aquest recurs és idoni per utilitzar amb la pissarra digital interactiva, on els infants poden posar en pràctica la seva habilitat en el maneig del ratolí o el teclat amb diferents activitats. Tant la pissarra digital com els ordinadors, penso que cada vegada és més necessari i essencials incloure’ls a les escoles i a l’educació perquè, com ja s’ha esmentat en publicacions anteriors, la societat evoluciona i canvia molt ràpidament, tant com que d’aquí pocs anys la majoria de les “coses” estaran digitalitzades.

Un altre aspecte que m’ha agradat molt d’aquest recurs és la incorporació d’un Museu. Poques vegades al llarg de l’educació es dóna poca importància a la part artística quan és tant important com les matemàtiques, la gimnàstica, etc. I el fet de trobar-ho en aquest recurs m’ha sorprès i agradat molt. Considero que és un àmbit que s’hauria de profunditzar en les escoles, donar-li més valor i importància que ja normalment està infravalorada.

A través d’aquest recurs, doncs, els infants aprenen i coneixen, sobretot,  per a què serveix cadascun dels sentits d'una forma amena, divertida i diferent a l’aprenentatge que reben al dia a dia, ja sigui mitjançant fitxes, activitats individuals, full i llapis, etc. Però, un dels aspectes dèbils que observo d’aquest recurs és que, igual que el meu grup, és un recurs que s’ha d’utilitzar a través d’Internet, i si aquest falla el recurs ja no funciona, ja que no ofereix la possibilitat de descarregar el programa.

TREBALL COOPERATIU I CLOUD COMPUTING

Avui hem tingut una classe amb en Miquel Colomer Busquets, un dels tres professors d’aquesta assignatura i ens ha explicat uns continguts que considero molt importants i interessants.

Primer ens ha explicat aspectes relacionats amb el treball cooperatiu, com per exemple, que actualment els software més utilitzats en l’àmbit acadèmic i que permeten treballar aquest treball cooperatiu són el Moodle, Web 2.0 i Web CT. Anys enrere, en canvi, s’utilitzava el Lotus i el BS però actualment estan en desús degut als nous software que sorgeixen.

Un altre concepte que m’ha cridat molt l’atenció és el buscador Google i els seus aspectes relacionats. A part del Google existeixen altres buscadors com Yahoo (utilitzat sobretot als EEUU) o Bing, tot i així, Google és el més utilitzat, sobretot a Espanya.

Relacionat amb Google, el professor ens ha ensenyat la pàgina web TRENDS.GOOGLE.COM, una pàgina que s’utilitza per buscar les tendències de cerca. Aquesta pàgina m’ha cridat molt l’atenció ja que et permet investigar quantes persones busquen un concepte al llarg dels anys o com aquest es deixa d’utilitzar amb el temps, o a l’inrevés, a través d’un gràfic on s’observa l’evolució de l’interès en funció de la gent. A l’aula hem fet la prova de buscar la paraula “Universitat de Barcelona” i han sortit tantes cerques com m’imaginava. Pel meu compte he cercat el terme “Alfabetització digital” i, per sorpresa meva i de les meves companyes, he descobert que no moltes persones han cercat aquest terme com per mostrar una estadística.

Contràriament, he buscat el terme “Informàtica” i aquest sí que mostra uns alts índex de cerca per part de les persones, però tal i com es pot mostrar al mapa estadístic, és un terme que ha caigut en picat pel que fa a la seva cerca, aspecte que m’ha cridat molt l’atenció.

També, el nostre professor ens ha parlat del concepte “Cloud Computing”. Aquest terme es defineix com "forma de computació que té els seus fonaments a Internet i que mitjançant la qual, els recursos compartits, programari i informació, es proporcionen a ordinadors i d'altres dispositius a la carta com a serveis". En altres paraules, és un nou concepte que fa referència al negoci d'Internet, que consisteix en la possibilitat d'oferir serveis a través d'aquest. És a dir, els serveis informàtics no els tenim al nostre ordinador, sinó en un "núvol" (metàfora). Per tant, és una nova tecnologia que busca tenir tots els nostres arxius i informacions a Internet i sense dependre de posseir la capacitat suficient per emmagatzemar informació. 

El Cloud Computing explica les noves possibilitats de forma de negoci actual, oferint servies a través d'Internet, coneguts com e-business (negocis per Internet).

Aquests tres conceptes no els coneixia i en algunes ocasions havia llegit algun article o n'havia sentit a parlar i mai m'havia interessat saber de què es tractava, però un cop m'he assabentat, m'adono que el món de la tecnologia i informàtica és molt ampli, condicionat per la història i per la societat i que, cada vegada més i més ràpid, s'expandeix i sorgeixen innovacions que condicionen les nostres vides. 

Les competències dels docents

En la societat actual en la qual ens trobem, una societat en canvi constant i submergida a les tecnologies, cal que s’adquireixin diverses competències relacionades amb l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per poder viure plenament en societat del segle XXI. Concretament, aquest conjunt de competències relacionades amb les TIC rep el nom de Competència Digital i el procés d’adquisició d’aquestes s’anomena Alfabetització Digital, assignatura de la qual en el nostre Grau d’Educació Infantil estem tractant.

Per part dels educadors és essencial que adquireixin aquests tipus de competències digitals ja que, gràcies al suport de les TIC, podran gestionar millor la informació, facilitarà la seva tasca educativa i permetran comunicar-se amb els seus estudiants per poder treballar col·laborativament. A més, la Competència Digital que ha d’adquirir un professor no només està lligada als coneixements informàtics bàsics, sinó que ha d’abastar l’ús didàctic dels mateixos.

Personalment considero que unes de les competències més importants que els docents han d’adquirir són, en primer lloc, totes aquelles relacionades amb les competències instrumentals informàtiques, és a dir, els coneixements relacionats amb l’ús de l’ordinador, els seus serveis i les seves aplicacions (sistemes operatius, Internet, tractament d’imatge...) En segon lloc, els professors han de posseir coneixement sobre l’alfabetització informacional, és a dir, tots aquells coneixements relacionats amb el procés de recerca, selecció, gestió i comunicació de la informació. I, per últim, aquelles competències relacionades en la comunicació audiovisual, ja que permeten la codificació i descodificació de missatges audiovisuals i en la seva producció.

Però, els professors no només han d’adquirir aquestes competències, sinó que han d’aprendre a utilitzar aquestes competències en fins didàctics, és a dir, utilitzar les TIC com a eines per a l’aprenentatge, la creativitat i la innovació pels alumnes. Per tant, aquestes competències pels docents van molt més enllà que simples coneixements, ja que han de saber identificar quan i com utilitzar les TIC, saber quins recursos tecnològics hi ha disponibles per a l’àmbit educatiu i saber-los utilitzar, etc.

Actualment i cada cop més penso que és necessari que tothom conegui quines són les TIC en el mercat però en especial els professors, ja que són ells qui han d’emprar aquesta tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre. A més, penso que aquestes competències no són estàtiques ja que la tecnologia tampoc ho és i, per tant, els professors han d’actualitzar els seus coneixements dels nous recursos tecnològiques i de les seves potencialitats pedagògiques.

Des del meu punt de vista em considero una estudiant amb bastants coneixements sobre les TIC i que, gràcies a l’escola, des de ben petita ja em van ensenyar a utilitzar, per exemple, un ordinador. Tanmateix, no conec tots aquells recursos educatius existents ni quina és la seva utilitat, aspecte que voldria canviar ja que gràcies a aquests recursos l’educació pot sofrir un canvi molt positiu.

El meu concepte de TIC

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), des del meu punt de vista, considero que fan referència a totes aquelles tecnologies que permeten la comunicació, com per exemple la radio, la televisió i la telefonia mòbil, i a totes aquelles tecnologies de la informació, és a dir, les que permeten la digitalització de les informacions, de continguts... la informàtica en tot el seu conjunt.

Les TIC permeten processar, emmagatzemar, sintetitzar, recuperar i presentar informació de moltes maneres, fàcil, ràpid i eficaçment. Aquests recursos i suports van evolucionant amb el pas del temps i cada vegada més ràpidament, presentant nous instruments que fan la nostra vida més còmode i fàcil. El fet que les TIC vagin evolucionant es relaciona directament amb la societat, ja que la tecnologia s’adapta a les necessitats de la societat i aquesta es condiciona amb els seus avenços i, per tant, l´ús de les TIC representa un canvi en la societat que afecta, sobretot, a l’educació, a les relacions interpersonals i a la forma de difondre i genera coneixements.

Doncs, considero que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és un concepte molt general que fa referència bàsicament a tots aquells mitjans tecnològics o informàtics que permeten processar i difondre tot tipus d’informació i que, actualment, s’han de considerar una prioritat, ja que aquest conjunt de tecnologies ha produït un “brutal” canvi que està experimentant la nostra societat i ha estat uns dels majors factors de transformació d’avui dia.

El paper de la meva escola en la meva preparació per a la SIC

L’escola a la qual vaig assistir durant tota l’etapa Infantil i Primària utilitzava diferents TIC, entenent “TIC” com a totes aquelles tecnologies que permeten el tractament i la transmissió de la informació i de la comunicació.

En comparació a la penetració de la tecnologia avui dia en anys anterior, evidentment, ha evolucionat molt. La meva escola disposava d’un número molt reduït de TICs (tecnologies de la informació i la comunicació) en comparació a les escoles actuals, tot i així, considero que de totes aquelles tecnologies que disposava les amortitzava al màxim possible i en feia un bon ús educatiu.

Actualment la majoria dels alumnes disposen de tecnologia i tenen un gran accés tant a les escoles com a les seves llars de manera no limitada i d’usos molt diferents. En la meva època els ordinadors, per exemple, era una novetat molt recent i, per tant, els nostres professors ens van descobrir aquests instruments que per nosaltres eren totalment desconeguts.

Tal i com he comentat anteriorment, l’escola disposava de pocs recursos tecnològics però els suficients en relació al context on ens trobàvem, on la tecnologia no estava tant endinsada a les nostres vides ni era una necessitat per la societat com avui dia. Però, haig de donar gràcies a l’escola pel primer contacte que ens va oferir amb les tecnologies d’aquell moment, sobretot, amb els ordinadors. Tot i que es pot creure que les escoles ens han alfabetitzat poc i que no han aprofundit tant com podien, considero que en aquell moment era una novetat tant per nosaltres com pels professors i tot el que ara creiem que el que ens van ensenyar era molt bàsic, abans era molt més del que un professor/a ens podia ensenyar i, doncs, gràcies a l’escola molts de nosaltres hem sabut funcionar molt més ràpidament i fàcilment els ordinadors, en aquest cas perquè personalment vaig utilitzar abans els ordinadors de l’escola que els de casa meva.

Tot allò que aprenia a l’escola llavors ho aplicava a casa meva, des del funcionament del Word o del Paint fins a les pàgines webs com l’xtec.cat o l’edu365.cat, ja que si no hagués estat per l’escola molts aspectes educatius i de funcionament ningú m’ho hagués ensenyat, ja que en vaig arribar a saber molt més jo que els meus pares perquè ells si que no van rebre cap tipus d’alfabetització digital a l’escola.  

En comparació de l’alfabetització digital que jo vaig rebre amb la dels infants d’avui dia, és evident que s’alfabetitzen de manera diferent perquè tots ja parteixen d’un nivell mínim de coneixement d’aquestes tecnologies, ja sigui pels seus pares, pels seus germans, amics... I, per tant, l’educació i la incorporació d’aquestes tecnologies a l’escola és molt diferent i, fins i tot, considero que pot arribar a ser molt més complicat pels professors educar-los mitjançant aquests nous recursos ja que, tal i com he comentat anteriorment, els alumnes ja ho coneixen i saben que es poden utilitzar per moltes més coses que l’escola proporciona i, els professors, s’han de saber adaptar a les necessitats i els interessos.

Personalment, considero que la meva escola m’ha ensenyat tot allò necessari per a poder viure en la societat d’avui dia, una societat condicionada pels canvis que sorgeixen cada cop més ràpids en relació a la tecnologia (SIC). Vaig adquirir aquelles competències digitals relacionades amb la capacitació digital instrumental, comunicativa i en la cerca d’informació i, per tant, l’escola, en aquest sentit ens va proporcionar tots aquells coneixements necessaris que en un futur molt proper hauríem de saber i aplicar. Potser nosaltres com a professors/es d’aquí uns anys no podrem introduir ni descobrir als nostres alumnes nous instruments que sorgeixin al mercat, però si els podrem atorgar un ús diferent i ensenyar que a través d’aquests instruments no només se’n pot fer un ús d’entreteniment i lúdic, sinó que pot facilitar molt l’estudi.

Primeres sessions

Al llarg de les sessions realitzades fins avui, he adquirit nous coneixements teòrics que no coneixia com, per exemple, què és una imatge i les seves característiques. També, el fet de plasmar els coneixements adquirits en la pràctica, permet interioritzar-los encara més i fer un aprenentatge significatiu, a més de conèixer el funcionament bàsic dels nous programes. A part d’assimilar nous coneixements també he pogut reflexionar sobre diferents temes que anteriorment no havia fet mai, com és el cas del gran impacte que produeix la tecnologia a la nostra societat (TIC), sobretot en l’àmbit educatiu.

Actualment estem vivint en una societat canviant, innovadora, amb nous sistemes que permeten fer la vida més còmoda i senzilla i, a més, en comparació a uns anys enrere posseïm molta informació al nostre abast que, fins i tot, és excessiva. Aquesta societat canviant i complexa afecta, evidentment, a l’àmbit educatiu. Penso que la incorporació de les noves tecnologies a la societat ha provocat un canvi molt brusc en les vides de les persones, un canvi positiu però que alhora considero que també ha estat negatiu, ja que en moltes ocasions no se’n fa un ús adequat.

La tecnologia pràcticament la podem trobar a totes les cases, a l’abast de tothom i cada vegada amb més quantitat. Tal i com he comentat anteriorment, les tecnologies han afectat a l’educació i a les famílies de manera positiva però també negativa. Molts dels infants es perden “moltes coses” de la seva edat, com per exemple, deixen d’anar al parc al sortir de l’escola per anar a jugar a un joc a l’ordinador o a mirar la televisió. Tanmateix, la família en aquest aspecte considero que adquireix un paper fonamental per part del control, de la implicació que haurien de tenir amb els infants i de l’oferiment o no d’aquests recursos i suports tecnològics. Tan les escoles com les famílies han d’utilitzar les tecnologies per fins educatius, captant l’atenció i motivació dels seus fills-alumnes.

En l’àmbit educatiu hem de saber educar connectant el que els infants realitzen a la classe amb el que realitzen fora d’ella, és a dir, en el seu entorn familiar i, per tant, això suposa adaptar-nos als nous canvis tecnològics. Un dels factors positius que aporta la tecnologia a les escoles és que pot afavorir en molts aspectes, com per exemple, augmentar la col·laboració, fer més amena les classes, fomentar el treball en equip, etc.

Pel que fa als professors, per a que aquests es considerin Competents Digitals (aspecte treballat a classe), considero que ha de saber utilitzar la tecnologia per a complementar la seva tasca educativa, per tant, requereix que conegui els instruments i recursos per treure’n el màxim profit possible i fer-ne un bon ús, connectant la tecnologia amb les famílies per a que aquestes no estiguin desplaçades de la tasca educativa. Però, en aquest sentit, penso que el professor ha de saber i ha de preveure quin és el coneixement dels seus alumnes respecte aquestes tecnologies utilitzades, ja que no tots es situen en el mateix nivell i ha de partir d’un punt mig. Doncs, considero que actualment i dins del complex context en el que vivim, els professors han de saber buscar/trobar l’equilibri de l’ús de la tecnologia, sempre i quan la tecnologia millori la tasca educativa i les capacitats i desenvolupament dels infants, per tant, cal justificar el per què de l’ús de la tecnologia a l’aula.

En conclusió, opino que la tecnologia s’hauria d’introduir a les pràctiques educatives sempre i quan millorin els aprenentatges, augmentin la productivitat i efectivitat d’aquests i, a més, millorin la funció de la professora. 

Presentació

Benvinguts!

Em dic Judith Pocurull Serra, sóc estudiant de segon d'Educació Infantil a la Universitat de Barcelona i formo part del grup 2B de l'assignatura "Alfabetització digital".

Anys enrere he utilitzat els Blogs en vàries ocasions però cap com en aquesta, de reflexió constant sobre l'assignatura i sobre tots aquells aprenentatges adquirits al llarg del primer semestre del crus. Espero, doncs, assolir l'objectiu i la funció d'aquest Blog.

Cada setmana crearé una nova entrada per poder plasmar tots els coneixements adquirits durant les dues sessions a la setmana, per poder reflexionar sobre aquests i valorar què he après, si tinc dubtes o si hi ha algun aspecte que no m'ha quedat clar.